Repositori
Aquests materials didàctics són per a ús docent i d’investigació. Resta prohibida la seva comercialització o modificació.
Les plantes emmalalteixen?
Clara Ontañón Rojas
La temàtica de l'activitat es basa a donar a conèixer als alumnes la susceptibilitat de les plantes de patir malalties, de vegades causades per estressos abiòtics i altres vegades per estressos biòtics. Ens centrem en aquests darrers, parlant sobre els patògens que poden atacar les plantes, en concret els virus. Aprendrem les diferències que marquen els tipus de virus vegetals, la composició genètica i proteica i els mitjans de transmissió, a més d'alguns dels seus mètodes de detecció, com la PCR.
El càncer i la teràpia gènica: què és CRISPR?
Anna Oncins Suñol
Què és el càncer? I un limfoma? Quina relació tenen amb l’ADN? Com es pot tractar un tumor? Com podríem fer servir CRISPR com a tractament? La investigadora Anna Oncins proposa a l’alumnat un cas pràctic en què hauran de decidir el tractament més adient per un pacient a qui si li ha detectat un limfoma. El taller també proposa explorar el potencial de CRISPR per tractar a aquest pacient i proposa una pràctica que inclou l’ús d’eines bioinformàtiques per dissenyar un ARN guia que detecti el gen sobreexpressat i una electroforesis per detectar si l’ús de CRISPR-Cas9 hauria eliminat el gen.
Transformació bacteriana amb pGLO
Ana Sánchez Arroyo i Natalia Hernández Herreros
Què és l’enginyeria genètica? Quin paper hi juguen els plasmidis? Quines aplicacions pot tenir? Les investigadores repten a l’alumnat a posar-se a la pell d’emprenedors que volen crear una empresa de producció d’enzims recombinants, obtinguts a través de la transformació bacteriana, per donar solució a diferents problemàtiques o finalitats. Aquesta activitat fa un repàs a les diferents aplicacions de l’enginyeria informàtica i un èmfasi especial en el paper clau que té en la producció de bioplàstics al laboratori, i proposa una pràctica on s’utilitza el plasmidi pGLO per transformar bacteris i que expressin la proteïna fluorescent verda (GFP) de la medusa Aequorea victoria.
Herència i anèmia falciforme
Mar Costa Roger
Quin és el paper d'un assessor/a genètic/a? Què és l'anèmia falciforme? Quins tipus d'herència existeixen? La investigadora Mar Costa Roger, doctora per la Universitat Pompeu Fabra en Genètica del Trastorn de l'Espectre Autista, posa en el paper d'assessors genètics a l'alumnat, en una activitat en la qual hauran de determinar la probabilitat que els fills biològics d'una parella puguin tenir anèmia falciforme i daltonisme, tot repassant els tipus d'herència que existeixen i debatent l'ètica darrere les assegurances privades de salut i la reproducció assistida.
"Humato Original"
Carlos Mayobre Hermo
Què és la millora vegetal? Podem produir un tomàquet que tingui poder antienvelliment i anticancerígen? Què són, com funcionen i com podem analitzar els antioxidants? L'Investigador Carlos Mayobre, doctorand del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), ens proposa analitzar la veracitat d'una campanya publicitària per un producte creat a partir de la millora vegetal, el tomàquet "Humato".
Contagion – Virus outbreak
Olívia Tort Regàs
Què significa contagi? En què consisteix la teoria del contagi? Aquest terme i aquesta teoria es consideraven obsolets fins a l'aparició del virus SARS-CoV-2. La investigadora Olívia Tort, doctora en Biologia Molecular i Biomedicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, ens proposa repassar aquests conceptes i les tècniques de detecció d'aquest virus, per després simular d'un brot de COVID-19 a l'aula. L'alumnat haurà d'hipotetitzar el seu risc de contagi segons el seu personatge i analitzar, a partir de la tècnica ELISA, les diferents mostres per determinar el pacient zero.
Drosophila en investigació
Lara Barrio
Què és la mosca del vinagre o la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster)? Quina relació té amb malalties humanes complexes com el càncer i la metàstasi? Quina importància té i ha tingut en investigació?
Els materials elaborats per la investigadora de l’IRB Barcelona, Lara Barrio, donen resposta a totes aquestes preguntes i permeten treballar les lleis de Mendel i el mètode científic a partir d’aquest organisme.
CRISPR: com gestionem la revolució del futur?
Erica Hurtado, Enrique Navas
El CRISPR o Clustered Regularly Interespaced Short Palindromic Repeats en anglès, és un mètode en biologia molecular per editar l’ADN genòmic que va ser descobert en bacteris.
Els investigadors Erica Hurtado, postdoc a l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP), i Enrique Navas, postdoc a Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), posen a l’alumnat en la situació de joves investigadors i investigadores als qui se’ls demana utilitzar la tècnica CRISPR/Cas 9 per modificar embrions humans. Aquests materials permetran conèixer millor aquesta tècnica i reflexionar sobre les seves implicacions ètiques.
El mètode científic
Paola Bartoccioni
Què és el mètode científic? Quins passos el caracteritzen? La investigadora de l’IRB Barcelona i el Centro de Investigación Biomèdica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER), Paola Chiara Bartoccioni ho repassa en un vídeo i ens proposa dues experiències pràctiques perquè l’alumnat posi en pràctica els diferents passos al laboratori o a casa.
Diagnòstic de malalties genètiques i experimentació animal
Javier Montaño
En aquesta activitat, l’investigador proposa posar a l’alumnat en el paper d’investigadors de la secció de genètica molecular, encarregats de l’anàlisi de malalties genètiques. Han arribat al laboratori tres mostres de sang de pacients, s’ha realitzat la corresponent anamnesi i observació del fenotip dels pacients, principalment els trets facials. Es sospita que un o dos d’ells poden presentar la síndrome del cromosoma X fràgil, però s’ha perdut la correspondència entre els codis de les mostres i les fitxes dels pacients. Què podem fer? Com podem esbrinar si hi ha alguna de les tres mostres que es correspongui amb aquesta alteració?.
Enzims de restricció en biotecnologia
Víctor Garrigós
Els i les alumnes han començat a treballar en una empresa biotecnològica que ofereix serveis analítics a la carta. Un dia reben un correu demanant-los que realitzin una electroforesis en una mostra per determinar si s’ha aconseguit aïllar i purificar dos enzims de restricció, que han digerit amb un virus bacteriòfag i un plasmidi. Aquesta activitat fa un repàs sobre l’evolució històrica i tecnològica de la biotecnologia, per després centrar-se en els enzims de restricció, la diferència entre l’ADN genòmic d’un virus i un plasmidi i com interpretar i relacionar tota aquest informació amb els resultats de la tècnica d’electroforesis en gel d’Agarosa.
Com sobreviure a una pandèmia en un món globalitzat
Carmen Fernández
Abordar una infecció pandèmica suposa desenvolupar una visió global que permeti enllaçar tots els factors que s'entrellacen: origen, prevenció, malaltia, mesures de contenció, tractament, impacte social i, a més, una bona comunicació a la societat, i en particular, educació.
No podrem simular tots els perfils que caldrien per comprendre la complexitat de la lluita davant d'una pandèmia. Necessitaríem ser científics, genetistes, epidemiòlegs, sanitaris, però també polítics, sociòlegs, etc. En aquesta activitat ens centrarem en dos dels aspectes d'interès: tractaments (vacunes i medicaments) i sistemes de diagnòstic (que ens permetin detectar els contagis i contenir-ne l'expansió).
Aprofundirem en les etapes clàssiques del complex procés de desenvolupament d'un medicament així com les estratègies que permeten accelerar-lo. A més, simularem un contagi a la classe i intentarem identificar el pacient zero mitjançant la tècnica d'ELISA.
